Església parroquial de la Immaculada i el beat Ramon Llull

El temple, de factura neoclàssica, fou construït entre 1765 i 1770. Presenta una nau única, coberta de vota de canó i quatre capelles laterals entre els contraforts. L’any 1830 es bastí el campanar i el 1851 el cor. La façana principal és llisa sense ornamentacions. S’accedeix a l’interior del temple a través d’un portal de llinda molt senzill amb la imatge del beat Ramon Llull en una fornícula. Dalt del portal, al centre del frontis hi podem observar una petita rosassa amb vidres policromats. El campanar, situat a la part dreta, és de planta quadrada. Té cinc cossos, balconada i un templet que el corona.
El retaule major és d’inspiració barroca (1813) presidit per una imatge de Ramon Llull. De les capelles laterals cal destacar la dedicada a sant Josep amb un retaule barroc construït l’any 1779. A la sagristia hi podem contemplar el quadre del beat Ramon Llull del segle XVII atribuït a Miquel Bestard que originalment presidia el presbiteri.

L’any 1800, quan el temple de Randa s’erigí en vicaria, es construí la rectoria al costat de l’església.

Creu de Randa

Coneguda, també, amb el nom de «Creu des Coremer». Fou bastida entre els segles XVI i XVII i l’any 1846 fou objecte d’una reforma. Té un crist esculpit a l’anvers i a l’altra cara les imatges de la Mare de Déu i Ramon Llull. L’any 1999 es va reubicar per a protegir-la del trànsit.

Font de Randa

Es tracta d’un qanawat d’origen àrab. Està situada en l’únic carrer empedrat que es conserva, a la sortida del poble en direcció al santuari de Cura.
L’aigua és conduïda a través d’una galeria subterrània de 48,1 m i aboca el seu cabdal en uns abeuradors que es comuniquen amb uns rentadors públics coberts amb una porxada sustentada per tres arcs de mig punt. A partir d’aquí l’aigua és conduïda per una sèquia que davalla paral·lela al camí cap a la carretera de Llucmajor.

Ermita de sant Honorat

Pujant per la carretera que mena de Randa fins al santuari de Cura, en una desviació a mà dreta, hi trobam el camí que ens duu a l’ermita de sant Honorat. Està situada damunt els espadats de la gran balma que cobreix el santuari de Gràcia (Llucmajor).

Fou fundada l’any 1394 per Arnau Desbrull i, segons podem llegir a una làpida situada damunt el portal d’accés al temple, sabem que l’església primitiva es beneí l’any 1397. L’ermita s’anà cedint testamentàriament entre els ermitans fins que al segle XVII passà sota l’administració i protecció dels jurats i rectors d’Algaida.

Al segle XVIII, concretament el 1763, els ermitans de sant Pau i sant Antoni tornaren a establir-se a sant Honorat. Els darrers anys del segle XIX, a iniciativa del bisbe de Mallorca, el lloc es convertí en casa d’exercicis de sacerdots. Aquest fet motivà que es bastís l’edifici que conforma la façana. A finals del segle XIX Joaquim Rosselló hi fundà la Congregació de Missioners del Sagrats Cors. L’any 1900 de manera provisional, hi tornaren els ermitans de sant Pau i sant Antoni. Des de 1915 fins a l’actualitat, tornà passar a estar sota la responsabilitat dels Missioners dels Sagrats Cors que hi té establert el seu noviciat.

L’any 1990 es reformaren els edificis amb la intencionalitat de retornar-los l’aspecte original. Fruit d’aquesta restauració es descobriren tres nínxols a la paret de l’absis on s’hi ubicaren les imatges de sant Honorat al centre i les del beat Ramon Llull i sant Francesc de Pàdua als costats.

La façana principal es troba passada la gran explanada d’alzines. Fou construïda l’any 1888 i s’articula a partir de dos portals d’arc rodó que condueixen a la porteria i al pati de l’església. L’accés al temple es fa mitjançant un portal de llinda amb una imatge de sant Honorat flanquejada per dos escuts nobiliaris; a la part central hi ha ubicada una làpida gòtica rememorant la benedicció de la primitiva església.

L’edifici, construït entre 1654 i 1661, és de planta rectangular amb dos capelles laterals per banda. Està coberta amb volta de canó amb llunetes. Entre l’església i la roca s’hi torben restes de la primitiva capella i part de la cova que acollí els primers ermitans.

Creu de sant Honorat
Aquest creu està situada a l’hort de l’ermita. Feta de marès, és de base quadrangular i duu gravada la data de 1687.

Molí den Xim
Situat al carrer de l’Església número 36, es troba just a l’entrada del poble on conflueixen els antics camins d’Algaida i Llucmajor. Per les referències trobades, es suposa construït a principis del segle XIX.

Santuari de la Mare de Déu de Cura

Està situat al cim del puig de Randa. Des de 1913 està regit pels Franciscans del Tercer Orde Regular.

Històricament aquest lloc ha esta impregnat d’una forta tradició lul·liana. Fou en el cim del puig de Randa on Ramon Llull, vers l’any 1273, rep la il·luminació divina que l’inspirà per escriure es llibre Art abreujada d’atrobar veritat. Probablement Ramon Llull s’instal·là a la plana del cim de la muntanya, on actualment hi ha el santuari o en una petita cova les restes de la qual encara es conserven i es poden visitar.

Al segle XV s’hi fundà la escola lul·liana. Al 1501 els jurats del Regne de Mallorca hi fundaren un col·legi de gramàtica llatina que s’amplià el 1553 amb les càtedres de retòrica i llengua grega. El col·legi es va mantenir en funcionament fins al segle XIX.

El santuari està situat a l’extrem occidental del puig. Hi podem accedir per una carretera que des de Randa puja sinuosa fins a la plana del cim. Els edificis més significatius que conformen el conjunt del santuari són l’església, el convent franciscà, l’antiga aula de gramàtica i l’hostatgeria.

S’accedeix al recinte per un portal de llinda que dóna entrada a una gran clastra empedrada. L’església (segle XVII) es troba a la dreta d’aquesta explanada. L’edifici és una petita capella amb contraforts exteriors. El segon contrafort té un rellotge de sol gravat a la pedra que duu la data de 1668. La façana compta amb una petita claraboia i un campanar de paret. La nau del temple és llarga i estreta, coberta de volta de canó. El presbiteri és presidit per una imatge de la Mare de Déu de Cura, de tradició gòtica, feta en pedra de Santanyí (segles XV-XVI). A dins la sagristia s’hi conserva la imatge d’un Sant Crist (segle XVII) provinent del convent de sant Domingo de Palma.

El convent és habitat des de 1913 pels frares franciscans. Vers l’any 1950 fou reformat i habilitat com a noviciat de l’orde i es construí l’edifici de l’hostatgeria sobre les antigues cel·les dels noviciats. A principis de 1970 deixà de ser lloc de noviciat.

L’aula de gramàtica va ser construïda l’any 1623 i actualment acull un museu lul·lià.

El massís de Randa

L’àrea comprèn una àmplia zona que pertany als termes d’Algaida, Llucmajor, Montuïri i Porreres. El massís està format, entre d’altres, pel puigs de Randa (548 m), de son Reus (501 m) de ses Bruixes i de s’Escolà, erigint-se en la zona de màxima altitud del Pla de Mallorca.

Des del cim de la muntanya de Randa es pot observar els dies clars, gairebé la totalitat de l’illa de Mallorca, a més de Cabrera, esdevenint una balconada immillorable per contemplar el paisatge del Pla i la Maria que s’estén al seu voltant.

A aquest mèrit paisatgístic hi hem de sumar l’alt valor ecològic del conjunt del massís. Ha esdevingut un darrer refugi de moltes espècies animals i vegetals. A les bandes més humides de les muntanyes ens trobam alzinars, sense gairebé sotabosc, si bé hi son presents espècies tan interessants com el xuclamel —bella liana de flors oloroses—, l’esparreguera, el cirerer de Betlem i l’aritja. També hi és present el pinar acompanyat de la mata, estepes, l’argelaga, la gatova i el càrritx, planta aquesta que ha proliferant a les zones on s’ha produït incendis forestals.

Quan a animals a la contrada hi trobam el conill, la llebre, la geneta, el mostel, la rata cellarda, l’òliba el xoriguer, etc.