Molí de Pina

L’únic molí fariner que es troba dins el nucli urbà és l’anomenat molí de Pina, situat al carrer de sant Plàcid, 3. Duu la data de construcció de 1824.
Font de Pina
Arribant a Pina per la carretera d’Algaida, just a l’entrada del poble, es situa l’harmoniós conjunt de la font de Pina. És un indret a l’espessa ombra de les heures, oms i polls, amb marjades de pedra seca que corregeixen el desnivell.

La font és un qanawat islàmic i aboca les seves aigües dins dues piques a les quals s’accedeix per uns escalons. Està coberta per una capella de marès.

Just a la vora hi ha els rentadors públics amb sis parells de piques de pedra viva, coberts per una porxada.

El Convent

El convent de la Congregació de les Filles de la Misericòrdia Terciàries de sant Francesc fou fundat l’any 1856 per mossèn Gabriel Marià Ribes de Pina i la seva germana Josepa Maria. El convent és la casa fundacional de l’orde. El primitiu convent estava situat dins la mateixa illeta que l’església de Pina i posteriorment, l’any 1891, es va construir un nou edifici a l’altre banda del carrer que es comunica amb l’antic convent a través d’un pont.

Creu de Pina

Creu d’estil neogòtic situada al carrer de Sineu, a l’entrada del poble. Està construïda amb pedra de marès i de pedra calcària. A llanterna hi figura a un costat l’any de la seva construcció (1908) i a l’altre l’escut de Pina i als altres dos els noms dels sants patrons, sant Cosme i sant Damià. La creu duu l’anagrama de Jesucrist i està circumdada d’una orla.

L’església parroquial de sant Cosme i sant Damià

L’edifici es construí entre 1853 i 1858, però no s’acabà fins el 1872 quan finalitzà l’obra del campanar i de la part sud. Es bastí aprofitant l'estructura de l’anterior església que datava de finals del segle XVI o principis del XVII. La façana de l’església és de parament llis amb un portal de línies classicistes, una rosassa i un frontó coronat amb una creu. Als costats s’ha alcen dues torres de planta quadrada amb un templet coronat per les estàtues de sant Cosme i sant Damià en pedra de Santanyí.

L’església és de planta de nau única coberta amb volta de canó amb llunetes; creuer amb una cúpula sobre petxines i absis quadrangular. Davall del presbiteri hi ha la cripta d’estil classicista de planta rectangular i coberta plana dedicada a sant Plàcid.

Gairebé tot l’espai interior és cobert per pintures al fresc o damunt tela obra principalment de Vicenç Matas (1828-1897). De 1859 a 1875 es va procedir a la decoració interior del temple segons un programa iconogràfic concebut i dirigit pel mateix mossèn Gabriel M. Ribes. Comprèn un ampli programa marià d’intenció didàctica, amb pintures a les parets, volta, la cúpula, els braços del creuer i les capelles. Aquestes pintures foren restaurades entre els anys 1997 i 2000.

El retaule del presbiteri té a la part central un cambril amb les imatges de la Mare de Déu de la Salut i dels sants titulars; a ambdós costats les escultures de sant Miquel i sant Gabriel. La cripta conté les relíquies de sant Plàcid amb una imatge jacent del sant.

La vall de Pina

A l’actualitat aquesta zona es coneix amb el nom de Baixos de Pina. És una depressió envoltada de turons on, antigament, hi havia una zona de prat i aiguamolls. S’hi realitzaren obres de dessecació i de drenatge —sèquies, desviacions del llit del torrent i albellons— per tal d’eliminar l’excés d’humitat.

La vall és atravessada per una torrentera que circula en direcció a la badia d’Alcúdia, nodrida per les aigües superficials provinents del massís de Randa i dels voltants del pla de Montuïri. A la sortida del poble en direcció a Sineu, hi ha un mirador des del qual podeu observar la magnificència d’aquesta vall.