Les nombroses
restes arqueològiques que trobam repartides pels diversos indrets
del terme ens indiquen que els primers pobladors daten de l’època
prehistòrica. Així, de l’època pre-talaiòtica
(abans del 1400 a. C.) es conserven les inhumacions a coves al puig
de son Reus o el jaciment del pont den Cabrera; i de l’època
talaiòtica (1400-123 a. C.) les del poblat emmurallat de sa Serra-Punxuat
i els talaiots de sa Casa Nova de Pina i el de son Coll, entre molts
d’altres.
A l’època de dominació àrab, el territori que actualment ocupa el municipi d’Algaida estava inserit en una unitat administrativa major que s’anomenava Juz’ de Muntuy que, se suposa, ocupava els actuals termes municipals d’Algaida, Campos, Llucmajor, Montuïri, Santanyí i ses Salines. La població musulmana no estava reunida en grans nuclis de població tal com els coneixem ara, sinó que s’agrupava al voltant de punts d’explotació agrícola —alqueries i rafals— situats als llocs de terres més fèrtils o propers a punts d’aigua i que, posteriorment, donaren lloc als pobles de Randa, Pina i Algaida. Els àrabs foren els constructors de tota una sèrie d’enginys hidràulics per a la captació d’aigua. En són una bona mostra els diversos pous, sínies i qanawats. Entre aquests darrers cal destacar el de son Reus de Randa que, amb 299,8 m de recorregut subterrani, és el més llarg de Mallorca. Com a conseqüència de la conquesta catalana de 1229, les terres del municipi d’Algaida varen correspondre al rei i foren repartides entre els homes de Jaume I. Algunes zones concretes foren donades a l’infant Pere de Portugal —part de l’alqueria de Punxuat— i a l’orde del Temple —puigs de Randa i l’alqueria de Rufassa—. Immediatament després de la conquesta els nous pobladors cristians edificaren l’església de Castellitx —surt citada per primer cop l’any 1249— esdevenint, així, un dels primers temples de repoblació. Durant l’edat mitjana Castellitx degué esdevenir un indret de notable transcendència: els antics camins que comunicaven les comarques del Pla i Llevant de Mallorca hi feien via i fins al segle XV donà nom al terme administratiu que actualment coneixem com Algaida. A finals del segle XIII la població, que fins en aquell moment havia romàs dispersa per tota la contrada, experimentà la tendència a agrupar-se en nuclis d’explotació agrícola. L’alqueria d’Algaida esdevingué la principal concentració d’habitants, i Pina i Randa, entre d’altres, en secundaris. Al segle XIV el nucli algaidí es consolidà definitivament malgrat que Castellitx continuà essent el centre religiós fins que, aproximadament l’any 1410, es produí un canvi de titularitat a favor de l’església d’Algaida. A finals del segle XVI la població del municipi era de 1.500 habitants. En aquests temps patí tota una època de daltabaixos que assolaren tota l’illa de Mallorca: epidèmies de pesta, períodes de fam i cicles de sequera. Malgrat aquestes vicissituds la població anà augmentant al llarg del segle XVII i del XVIII fins situar-se, ja al XX, als 4.000 habitants, xifra que representa la màxima població del terme. Al llarg d’aquests segles es bastí, en successives etapes, l’església parroquial d’Algaida. La transformació
més intensa del municipi, en tots els aspectes, es produí
durant els segles XIX i XX. Fent un recorregut general pels principals
esdeveniments podem destacar l’erecció de les vicaries
de Pina i Randa i la fundació de l’orde de les Franciscanes
Filles de la Misericòrdia a Pina (1856); la construcció
de la nova església de Pina (1858); la fundació del
convent de les monges Agustines de l’Empar a Algaida (1878);
la fundació de la congregació de Missioners dels Sagrats
Cors de Jesús i Maria a l’ermita de sant Honorat (1890);
fundació de la Banda de Música d’Algaida (1892);
edificació de les escoles públiques i de l’escorxador
municipal, urbanització de la part alta del carrer des Cavallers
i creació de la biblioteca municipal (1932); construcció
de la caserna de la Guàrdia Civil, el teatre Principal i el
teatre Parroquial (1935); institució del Certamen Literari
de Castellitx (1968); fundació del C. E. Algaida i construcció
del camp de futbol es Porrassar (1971); recuperació dels Cossiers
per part de la delegació d’Algaida de l’obra Cultural
Balear (1972); creació de la revista Es Saig (1980); creació
de l’emissora Titoieta Ràdio (1987); construcció
del casal Pere Capellà (1995); etc |
||
| © 2009 Ajuntament d'Algaida. Reservats tots els drets. | |||||||
| Ajuntament d'Algaida | Telèfon: (+34) 971125335 | Avís legal | Accessibilitat | ||||
| CIF: P0700400E | Fax: (+34) 971125044 | Contacte amb nosaltres | Conforme amb XHTML 1.0 | CSS 2.0 | ||||
| Adreça: C/Rei, 6 07210 Algaida | GPS-Coordenades UTM 31N: (490967, 4378866) | Protecció de dades | |||||