
El ball dels Cossiers és d'origen incert. De procedència molt antiga, ja està documentat al segle xiv. El grup de dansaires està conformat per una dama, sis cossiers i un dimoni que al so del flabiol i el tamborino executen els balls anomenats Mestre Joan, Els reis, L'obriu-nos, Flor de murta, Dansa nova, Mercansó i Titoieta. Acompanyats també per les xeremies dansen Les bombes, una dansa procesional; L'oferta —a dins l'església el dia de sant Honorat i de sant Jaume— i la Mort del dimoni, la cloenda de la Titoieta en què la dama venç el dimoni. Els Cossiers dansen dia 16 de gener, diada de sant Honorat, el patró d'hivern d'Algaida i, a l'estiu, els dies 24 i 25 de juliol, per les festes de sant Jaume.
Festa de carnaval que consisteix en jutjar un ninot (En Camestortes) i culpar-lo de tots quantes coses dolentes han succeït durant l'any. El judici és escenificat bàsicament per un jutge; el pare i la mare que actuen com a advocats defensors i un fiscal. A més hi participen l'arrual i altres guàrdies i un cor format per la família d'en Camestortes que no s'atura de lamentar-se exageradament. Aquesta festa, entroncada en la tradició d'escarni que acompanya el carnaval, fou recuperada els anys 1980, després d'estar prohibida durant la Dictadura de Franco, però durà pocs anys. L'any 2000 es tornà a emprendre la festa. El nom de Camestortes és una variació de Carnestoltes.
És una fira tradicional que es celebra el dissabte abans de sant Lluc (mes d'octubre). Té una durada de mig dia. A l'actualitat dins dels actes de la Fira es celebren mostres d'artesania, de comerç just i la Mostra gastronòmica.
[Falta completar]
[Falta completar]