Església
de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
El topònim de Castellitx, segons J. Coromines, es tracta d’un
mossarabisme del terme llatí «castellis» que significa
«en els castellets». El mot, fent reperència a
l’alqueria àrab que hi existia, apareix al Llibre del
Repartiment.
És
un petita església del segle XIII, de les primeres que es construïren
a l’illa després de la conquesta del rei Jaume I. Surt
citada per primera vegada ala bul·la del papa Innocenci IV
(14 d’abril de 1248) on es relacionen els temples existents
a Mallorca.
Està
situada entre Algaida i Randa, dalt d’un petit turonet des d’on
es poden contemplar les fèrtils valls que envolten la zona.
L’església de Castellitx, inicialment sota l’advocació
de sant Pere i sant Pau, actuà com a parròquia del terme
de Castellitx —nom amb què antigament s’anomenava
l’actual terme municipal d’Algaida— fins que al
segle XV la titularitat passà a l’església d’Algaida.
Podem anar
a l’església de Castellitx des de la carretera d’Algaida
a Llucmajor, per un camí que serpenteja entre pinars i terres
de conreu. Arribats a Castellitx, i després de passar les cases
de la possessió, ens trobam amb el recinte de l’església.
L’edifici està envoltat per la banda de ponent per un
mur de pedra que delimita l’espai que antigament era el fossar
i ara s’ha convertit en jardí. Podem accedir al recinte
per dos portells amb dos pilars per banda coronats per un castell
de marès.
El conjunt
arquitectònic està compost per tres cossos amb un annexe
lateral. Als peus de l’església, annexat a la façana
principal, hi trobam el porxo. És un espai quadrangular amb
coberta de dos aiguavessos sustentada per una col·lumna octogonal.
S’hi entra des de l’antic cementeri per un portal d’arc
rebaixat. Aquesta construcció és del segle XVI i segurament
es bastí amb la finalitat d’ampliar la capacitat de l’església.
L’accés
al temple es fa per un bell arc de mig punt adovellat, decorat senzillament
amb puntes de diamant esculpides a la pedra. L’església
és d’una sola nau dividida en tres trams més la
capçalera. La coberta és de volta de canó al
presbiteri i al primer tram de la nau. Aquesta part correspon a la
zona reformada durant el segle XVIII pel rector Amengual. Els altres
dos trams corresponen a la part més antiga de l’edifici
—segle XIII—. Es cobreixen amb una teulada de dos aiguavessos
sustentada per un arc de diafragma apuntat de factura molt austera,
decorat per uns senzills motius a la motllura. Al costat oest de l’edifici,
aprofitant el contrafort, sobresurt el cos adossat de la sagristia,
construïda al segle XVIII.
La imatge
de la Mare de Déu de la Pau presideix el presbiteri. És
una talla gòtica (1430) de fusta policromada que representa
la Mare de Déu asseguda amb una esfera a la mà dreta
i en Nin Jesús sobre el genoll esquerre que també sosté
una esfera. Aquesta imatge fou profundament restaurada l’any
1976.
El
retaule
Fins que es desmuntà per procedir a la seva restauració
—finalitzada l’any 1998— el retaule gòtic
de sant Pere i sant Pau presidia el presbiteri. Les taules havien
estat separades per incorporar-hi al mig el camarí de la Mare
de Déu de la Pau. Actualement està dipositat a l’església
parroquial d’Algaida.
