Història del municipi d'Algaida

Algaida

 

Població (novembre 2008): 4.517 habitants
Gentilici: Algaidí, algaidina.

Llocs d'interès

Església parroquial d'Algaida



Dedicada a l'advocació de sant Pere i sant Pau. Sembla que es bastí damunt una altra construcció religiosa anterior, segurament una petita església o capella semblant a la de Castellitx. La nau, d'arcs ogivals i volta de creueria, es construí al llarg dels segles xvi i xvii; el presbiteri, de volta de canó, també al xvii i la capella del Roser cap a mitjan segle xviii. El campanar, de planta quadrada i rematat per un templet, s'alça a la part dreta de la façana principal. Del temple hem de destacar el monumental retaule de l'altar major d'estil barroc, amb una bella talla gòtica de la Mare de Déu de la Mamella; el retaule gòtic de sant Pere i sant Pau (que originàriament presidia l'església de Castellitx) i el sepulcre de l'humanista algaidí pare Bartomeu Pou i Puigserver (1727-1808).

 

Creus de terme d'Algaida



Són unes creus monumentals de pedra ubicades a les entrades dels nuclis de població. S'alcen damunt un pedestal o base amb graons i poden ser de diverses tipologies.
A la vila d'Algaida en podem trobar cinc dins del poble, bastides entre els segles xvi i xviii: la creu d'en Massot, al carrer de la Ribera; creu de s'Hostal d'en Gi o dels Traginers, a la carretera d'Algaida a Pina; la creu des Colomer, al carrer des Colomer i la creu de can Vicó, a la confluència del carrer de Palma i de sa Quarterada. Als afores d'Algaida també podem trobar l'anomenada creu de Binicomprat (o creu del Cementeri Vell o dels Apestats), situada dins de les garrigues de la possessió de Binicomprat, que marca la ubicació d'un antic fossar dels morts per la pesta del segle xvii.
Finalment, a la carretera de Palma, vora la fita que separa el terme de Ciutat amb el d'Algaida, trobam la creu des Garriguer o de ses Costes de Xorrigo.

Molins de vent d'Algaida



A Algaida se'n conserven 17, tots de titularitat privada. Menys en el cas del molí de sa Talaieta, constituït només per la torre, tots els molins tenen una base que s'utilitzava com habitatge i magatzem. En destacam: el molí d'en Xina al carrer de la Ribera; el de s'Aljub, el d'en Gasparino —o molí d'en Fosca—, i d'en Barrera al carrer de sa Tanqueta; el molí des Sant i el molí d'en Mostatxet al carrer de sa Quarterada; el molí d'en Pau al carrer de can Carrintar; el molí de sa Punta al carrer des Campet cantonada amb el carrer Cabrit i Bassa; el molí d'en Bosso i el d'en Roig al carrer des Sol; el molí d'en Boi al carrer Nou; el molí d'en Nofre i el molí Nou —només se'n conserva la torre— al carrer des Colomer; el molí d'en Mulet, o d'en Falconer, al camí des Porrassar i el molí de n'Andreu al carrer des Cavallers.

Punxuat




Possessió situada al sud-oest del terme d'Algaida, ja surt esmentada al Llibre del Repartiment (segle xiii). Conserva una torre de defensa i una construcció amb una sèrie d'arcs ogivals que podria haver estat una capella o un celler.

Església de Castellitx



És una petita església del segle xiii que funcionà com a titular del terme de Castellitx —antic nom del terme d'Algaida— fins que a principis del segle xv la titularitat va passar a l'església d'Algaida. És d'una sola nau en tres trams. El presbiteri i el primer tram, construïts al segle xvii, són de volta de canó. Els altres dos estan coberts per una teulada de dos aiguavessos suportada per un arc de diafragma. El portal principal és un arc de mig punt adornat amb puntes de diamant. Adossat a la façana principal trobam un porxo de dos aiguavessos sostingut per una columna octogonal.
S'hi venera la Mare de Déu de la Pau, una talla del segle xv, i el dimarts després de Pasqua s'hi celebra un pancaritat.