Una mica d'història
 
 
Etimològicament la paraula cossier podem dir que ve de cossia (que a la vegada deriva de cós o lloc de córrer) i que encara avui podem relacionar amb el seu caràcter itinerant amb el quadrat que realitzen a dins el poble. 
L’origen sempre s’ha dit que era obscur i remot, si bé podrem parlar de relació amb els cultes a divinitats agrícoles que es donen a tots els pobles de cultura clàssica, i també abans, en la societat neolítica, on la dona s’ocupava de les tasques agrícoles.
 
Sortida de Ca Sa Madona, ballant
Ses Bombes l'any 1956
Per tant és un ball on podríem veure un culte al matriarcat amb preponderància i direcció femenina (ho podem veure en la vestimenta i l’ornamentació) encara que aquesta Dama que dirigeix no sempre sigui una dona. 
Un element a destacar també és el cercle, que es reprodueix als balls, un cercle al qual sempre se li ha donat un caire màgic i mitificador. 
Antigament, seria un acte per obtenir el favor de les divinitats agràries i al mateix temps un agraïment per la producció obtinguda. És clar que avui en tenim un ball transformat i evolucionat pel temps i la història, una evolució feta per l’Església al s.XIV en què s’havia d’evolucionar del paganisme de les danses, cap a un enaltiment del cristianisme catòlic (fet que passà a tot Europa). Per tant l’Església va adoptar a la seva litúrgia les antigues danses rituals i paganes, incloent-les a dins la seva celebració canviant els elements més pagans per altres que s’identifiquessin amb el seu dogma . 
Amb el Barroc es va sofrir el canvi més gros, on els Cossiers arribaren al seu punt àlgid (per la fastuositat barroca i la nova manera d’entendre els costums, les festes i les arts). Ja en els segles XVII i XVIII, les parròquies i els gremis tenien els Cossiers com a símbol d’honor i poder, però no com a agrupacions folclòriques ni relíquies del passat; eren només els Cossiers, que formaven part del poble i de la seva història, i on estaven totalment arrelats, i la gent n’era conscient.  
El fabioler i el xeramier (1956)
Com ara, sortienen les ocasions puntuals i anuals, fet que a una societat que no celebrava molts esdeveniments, els donava aquest caire de festa esperada i desitjada. En el segle XVIII no hem d´oblidar la tasca de Felip Vi el seu Decret de Nova Planta amb la seva política uniformadora i antipopular, i també un major controlper part de les autoritats eclesiàstiques d’allò que passava a les parròquies (prohibint balls a les esglésies), però els Cossiers van poder perviure a aquestes Reales Disposiciones del XVIII. 

Durant el s. XIX també van existir problemes i traves, però a l’Ajuntament tenim constància de les seves sortides. Fou en aquests moments que molts pobles van perdre els seus Cossiers. 

A Algaida, ja durant el s. XX van continuar ballant, si bé d’una forma diferent a l’actual, ja que foren atracció turística, així i tot després de moments difícils la cosa cap als anys seixanta es va acabar, si bé el fil conductor encara no havia desaparegut, així a l’any 1972, en el si d’un grup de joves del qual en sortiria la delegació de l’OCB, nasqué la idea ferma de retornar els Cossiers al seu lloc.  
Els Cossiers ballant amb mestre Joan "Tiu"
ballant de dama (1956)
El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar dins el poble per omplir-lo de color, música i olor d’alfabeguera, amb el mestre Tiu ballant de dama. 
Des de llavors, i ja fa 25 anys, hi ha hagut innovacions, renovació de vestits (l’estiu del 1987), incorporacions de cossiers, fent que es mantengui l’esperit dels Cossiers i garantint la seva continuïtat per molts d’anys. 

Amb motiu d’aquests 25 anys que editam aquesta pàgina, organitzam una exposició de fotografíes i de pintura, que tenen com a temàtica comuna els cossiers. Al mateix temps s’han fet un pòster, una postal i un punt de llibre per commemorar l’aniversari. I com a acte culminant un vídeo que reflecteix la història, el sentiment i l’emoció dels algaidins i dansaires en el ball dels Cossiers. 
 

Els cossiers a punt de començar un ball
Els cossiers l'any 1994
 
 
 
Pàgina Principal