Etimològicament la paraula cossier
podem dir que ve de cossia (que a la vegada deriva de cós o lloc
de córrer) i que encara avui podem relacionar amb el seu carà cter
itinerant amb el quadrat que realitzen a dins el poble.
L’origen sempre s’ha dit que era obscur
i remot, si bé podrem parlar de relació amb els cultes a
divinitats agrÃcoles que es donen a tots els pobles de cultura clà ssica,
i també abans, en la societat neolÃtica, on la dona s’ocupava
de les tasques agrÃcoles. |
Sortida de Ca Sa Madona, ballant
Ses Bombes l'any 1956
|
Per tant és un ball on podrÃem
veure un culte al matriarcat amb preponderà ncia i direcció
femenina (ho podem veure en la vestimenta i l’ornamentació) encara
que aquesta Dama que dirigeix no sempre sigui una dona.
Un element a destacar també és
el cercle, que es reprodueix als balls, un cercle al qual sempre se li
ha donat un caire mà gic i mitificador.
Antigament, seria un acte per obtenir
el favor de les divinitats agrà ries i al mateix temps un agraïment
per la producció obtinguda. És clar que avui en tenim un
ball transformat i evolucionat pel temps i la història, una evolució
feta per l’Església al s.XIV en què s’havia d’evolucionar
del paganisme de les danses, cap a un enaltiment del cristianisme catòlic
(fet que passà a tot Europa). Per tant l’Església va adoptar
a la seva litúrgia les antigues danses rituals i paganes, incloent-les
a dins la seva celebració canviant els elements més pagans
per altres que s’identifiquessin amb el seu dogma .
| Amb el Barroc es va sofrir el canvi
més gros, on els Cossiers arribaren al seu punt à lgid (per
la fastuositat barroca i la nova manera d’entendre els costums, les festes
i les arts). Ja en els segles XVII i XVIII, les parròquies i els
gremis tenien els Cossiers com a sÃmbol d’honor i poder, però
no com a agrupacions folclòriques ni relÃquies del passat;
eren només els Cossiers, que formaven part del poble i de la seva
història, i on estaven totalment arrelats, i la gent n’era conscient. |
El fabioler i el xeramier (1956)
|
Com ara, sortienen les ocasions puntuals
i anuals, fet que a una societat que no celebrava molts esdeveniments,
els donava aquest caire de festa esperada i desitjada. En el segle XVIII
no hem d´oblidar la tasca de Felip Vi el seu Decret de Nova Planta
amb la seva polÃtica uniformadora i antipopular, i també
un major controlper part de les autoritats eclesià stiques d’allò
que passava a les parròquies (prohibint balls a les esglésies),
però els Cossiers van poder perviure a aquestes Reales Disposiciones
del XVIII.
Durant el s. XIX també van existir
problemes i traves, però a l’Ajuntament tenim constà ncia
de les seves sortides. Fou en aquests moments que molts pobles van perdre
els seus Cossiers.
| A Algaida, ja durant el s. XX van continuar
ballant, si bé d’una forma diferent a l’actual, ja que foren atracció
turÃstica, aixà i tot després de moments difÃcils
la cosa cap als anys seixanta es va acabar, si bé el fil conductor
encara no havia desaparegut, aixà a l’any 1972, en el si d’un grup
de joves del qual en sortiria la delegació de l’OCB, nasqué
la idea ferma de retornar els Cossiers al seu lloc. |
Els Cossiers ballant amb mestre Joan "Tiu"
ballant de dama (1956)
|
El 24 de juliol de 1973 els cossiers
tornaren a sortir a ballar dins el poble per omplir-lo de color, música
i olor d’alfabeguera, amb el mestre Tiu ballant de dama.
Des de llavors, i ja fa 25 anys, hi
ha hagut innovacions, renovació de vestits (l’estiu del 1987), incorporacions
de cossiers, fent que es mantengui l’esperit dels Cossiers i garantint
la seva continuïtat per molts d’anys.
Amb motiu d’aquests 25 anys que
editam aquesta pà gina, organitzam una exposició de fotografÃes
i de pintura, que tenen com a temà tica comuna els cossiers. Al mateix
temps s’han fet un pòster, una postal i un punt de llibre per commemorar
l’aniversari. I com a acte culminant un vÃdeo que reflecteix la
història, el sentiment i l’emoció dels algaidins i dansaires
en el ball dels Cossiers.
Els cossiers a punt de començar un ball
|
Els cossiers l'any 1994
|
|
